Natalia Petrovna... que huracà de dona! i que confusió que teixeix el seu interior...
Aquesta nit ha estat nit de teatre. En aquesta ocasió un clàssic, Un mes al Camp d'Ivan Turguenév, des de primera fila i amb entreacte. Que bonic és el TNC, mai havia anat i m'ha encantat sobretot les vistes, m'ha recordat molt a Madrid,tota al zona del Teatre Madrid. L'obra és una confusió absoluta des del principi i aquesta confusió la crea ella, Natalia, ella regeix en tot moment la destinació dels del seu al voltant sense conèixer les terribles conseqüències de l'abast d'aquest poder. Voluble, capritxosa, egoista i continguda és perfecta en la seva situació.
Això que et deixin i tinguis temps per pensar o dediquis una part del dia a pensar és peligrosillo... t'adones de coses, et fas preguntes, veus amb més claredat certes situacions i pots arribar a reflexionar tant que... si no vas amb compte i curtes a temps et pot enverinar el rancor i al final de les coses... només ens queden els riures.
Ja vaig dir en una ocasió que el blog tancaria i avui ho reitero, en poc temps... només deixar-me que abast a per la tireta... i llest!
